I funziun principal e i principi de seleziun di valvul

I valvul sun un cumpunent impurtant di sistèmi de tubaziun industrial e g’han una funziun impurtant in del prucess de produziun.

I. La funzion principale de la valvola

1.1 Commutaziun e tajà di media:valvula de chiusura, valvola a farfalla, la valvula a sfera la pœu vèss seleziunada;

1.2 Prevegnir el ritorn del mez:valvola de ritornopœu vèss seleziunà;

1.3 Regolar la pressiun e el fluss del mez: valvula de arresto facultatif e valvula de cuntrol;

1.4 Separaziun, mescolanza o distribuziun di media: valvula a spina,valvula de chiusura, la valvula de cuntrol pœu vèss seleziunada;

1.5 Impedir che la pressiun media la supera el valur specificà per garantir el funziunament segür del conduttur o del apparecchiatura: la valvula de sicureza pœu vèss seleziunada.

La seleziun di valvul l’è principalment dal punt de vista del funziunament e del economia senza prublem.

II. Funzion de la valvola

G’he sun diferent fatur ciave cuinvolt, e ecco una discusiun detagliada sü luur:

2.1 La natüra del fluid de trasport

Tip de fluid: se el fluid l’è liquid, gas o vapur influiss diretament sü la scernida de la valvula. Par esempi, i liquid pœden avegh bisogn de una valvula de arresto, menter i gas pœden vèss püsee adatti per i valvul a sfera. Corrusività: i fluid corrusif g’han bisogn de materiai resistent a la corrusiun cuma l’acciaio inossidabil o leg speciai. Viscosità: i fluid a volta viscosità pœden dumandà diameter püsee grand o valvul appositament prugetà per redüss l’intasament. Contenut di partisel: i fluid che g’han denter partisel solid pœden dumandà materiai resistent al usura o valvul appositament prugetà, cuma valvul a spinz.

2.2 La funzion de la valvola

Control del interruttur: per i ocasiun induè l’è necesaria sultant la funziun de commutaziun, valvul a sfera ovalvul de chiusurasun scelt comun.

Regolaziun del fluss: quand l’è necesari un cuntrol precis del fluss, i valvul a globo o i valvul de cuntrol sun püsee adattà.

Prevenziun del ritorn:Valvul de cuntrolsun duperà per prevegnir el ritorn del fluid.

Shunt o Fusion: una valvola a tri vie o una valvola a plu vie l’è duperada per deviar o fusionar.

2.3 La dimensiun de la valvula

Dimensiun del tub: la dimensiun de la valvula duvaria curispund a la dimensiun del tub per garantir un passagg lisc del liquid. Requisiti de fluss: la dimensiun de la valvula g’ha de sudisfar i requisit de fluss del sistèm e tropp grand o tropp piscinin influenza l’eficienza. Spazi de instalaziun: i vincul de spazi de instalaziun pœden avegh un impatt sü la seleziun di dimensiun de la valvula.

2.4 Perdita de resistenza de la valvula

Caduda de presiun: la valvula duvaria minimizà la caduda de presiun per evitar de influenzar l’eficienza del sistèm.

Progetaziun del canai de fluss: i valvul a alesament cumplet, cuma i valvul a sfera a alesament cumplet, redusen la perdita de resistenza.

Tip de valvula: di valvul, cuma i valvul a farfalla, g’han men resistenza quand sun dervì, e i renden adatt per ocasiun de caduda de bas presiun.

2.5 La temperadüra de funziunament e la pressiun de funziunament de la valvula

Interval de temperadüra: i materiai di valvul g’han de adatass a la temperadüra del fluid e i materiai resistent a la temperadüra g’han de vèss seleziunà en ambient de temperadüra volta o bas.

Livel de pressiun: la valvula duvaria vèss en grà de resister a la pressiun massima de funziunament del sistèm e el sistèm a volta pressiun duvaria sceglier una valvula cunt un livel de pressiun volt.

Impatt cumbinà de temperadüra e presiun: i ambient a volta temperadüra e volta pressiun dumandan una cunsideraziun special de la resistenza del material e di proprietà de sigillament.

2.6 El material de la valvula

Resistenza a la corrusiun: scegli di materiai giüst en bas al corrusiun di fluid, cuma l’acciaio inossidabil, Hastelloy, ecc.

Resistenza mecanich: el material de la valvula g’ha de avegh una resistenza mecanich sufisent per resister a la pressiun de lavurà.

Adatabilità a la temperadüra: el material g’ha bisogn de adatass a la temperadüra de lavurà, l’ambient a volta temperadüra g’ha bisogn de materiai resistent al calor e l’ambient a bas temperadüra g’ha bisogn de materiai resistent al frècc.

Economia: sü la premesa de sudisfar i requisit de prestaziun, scerni di materiai cunt un’economia püsee bòn.