In del ingegneria di conduttur, la giüsta seleziun di valvul eletrich l’è una di cundiziun de garanzia per sudisfar i requisit de üs. Se la valvula eletrich duperada l’è minga seleziunada en mod giüst, influiss minga sultant sul üs, ma purtarà anca conseguenz negatif o gravi pèrt, donca, la giüsta seleziun di valvul eletrich in de la prugetaziun ingegneristich di conduttur.
L’ambient de lavuraziun de la valvula elettrich
Olter a prestar atenziun ai parameter del conduttur, g’he vœur de prestar atenziun particular ai cundiziun ambientai del sò funziunament, perché el dispusitif eletrich in de la valvula eletrich l’è un apparecchi eletromecanich, e i sò cundisiun de funziunament sun tant influenzà del sò ambient de funziunament. Normalment, l’ambient de lavurà de la valvula eletrich l’è el seguent:
1. Installaziun interna o üs estern cun misur de pruteziun;
2. Installaziun esterna a l’aria aperta, cun vent, sabla, piœuva e rugiada, lüs del sul e olter erosiun;
3. El g’ha un ambient de gas o polvar infiammabil o esplusif;
4. Ambient tropical ümid, tropical secc;
5. La temperadüra del mez del conduttur l’è volta fin a 480°C o superiur;
6. La temperadüra ambient l’è sotta -20°C;
7. L’è facil vèss allagà o immers in del aqua;
8. Ambient cun materiai radioatif (centrai nuclear e dispusitif de test de materiai radioatif);
9. L’ambient de la nav o del bacin (cun spray de sal, muffa e umidità);
10. Ocasiun cun vibraziun fort;
11. Occasion propense al fœg;
Per i valvul eletrich en i ambient menziunà sora, la strütüra, i materiai e i misur de pruteziun di dispusitif eletrich sun diferent. Donca, el dispusitif eletrich a valvula curispundent g’ha de vèss seleziunà en bas al ambient de lavurà menziunà sora.
Requisiti funziunai per l’eletricitàvalvole
Segond i requisit de cuntrol ingegneristich, per la valvula eletrich, la funziun de cuntrol l’è cumpletada del dispusitif eletrich. El fin del üs di valvul eletrich l’è realizà un cuntrol eletrich minga manual o un cuntrol per urdinaduur per l’apertura, la sarada e la regulaziun di valvul. I dispusitif eletrich d’incœu sun minga duperà sultant per risparmiar man d’oper. A causa di grand diferenzi in de la funziun e in de la qualità di prudott de diferent produtur, la seleziun di dispusitif eletrich e la seleziun di valvul sun impurtant per el pruget.
Control eletric de eletricvalvole
A causa del continuo migliorament di requisit del automaziun industrial, de una part, l’üs di valvul eletrich l’è drée a aumentar e del oltra part, i requisit de cuntrol di valvul eletrich sun semper püsee volt e püsee cumpless. Donca, anca la prugetaziun di valvul eletrich en termin de cuntrol eletrich l’è semper agiornada. Cunt el prugress de la scienza e de la tecnologia e la divulgaziun e l’aplicaziun di urdinaduur, nœuf e divers metud de cuntrol eletric seguiran a cumparir. Per el cuntrol cumplesif del eletricvalvola, l’è necessari fär atenziun a la seleziun de la modalità de cuntrol de la valvula elettrich. Par esempi, segond i esigenz del pruget, se duperar la modalità de cuntrol centralizà, o una modalità de cuntrol singula, se culegar cun olter apparecchi, el cuntrol di prugram o l’aplicaziun del cuntrol di prugram per urdinaduur, ecc., el principi de cuntrol l’è diferent. El campiun del produtur di dispusitif eletrich a valvula dà sultant el principi de cuntrol eletrich standard, donca el repart de üs duvaria fär una divulgaziun tecnich cunt el produtur di dispusitif eletrich e ciarir i requisit tecnich. Inolter, quand che se scegli una valvula eletrich, duvariat pensar se cumprar un reguladur de valvul eletrich giontif. Perché en general, el cuntroladur g’ha de vèss acquistà separà. In de la magiur part di cas, quand se dupera un singul cuntrol, l’è necesari cumprà un cuntroladur, perché l’è püsee cunvenient e püsee economich cumprà un cuntroladur che prugetarlo e produsel del utent. Quand qe la prestazion del controll eletreg la pœl miga respetar i requisids de projetazion injegnerega, al produtor al dovaria vesser propost de modifegar o riprojetar.
El dispusitif eletrich de la valvula l’è un dispusitif che realizza la prugramaziun di valvul, el cuntrol automatich e el cuntrol a distanza*, e sò prucess de muviment pœu vèss cuntrulà de la quantità de corsa, de coppia o de spinta asial. Cuma i carateristich de funziunament e el tass de üs del atuatur de la valvula dipenden del tip de valvula, di specifich de funziunament del dispusitif e de la posiziun de la valvula sül conduttur o sül apparecchiatura, la giüsta seleziun del atuatur de la valvula l’è fundamental per evitar un suracarich (la coppia de funziunament l’è superiur a la coppia de cuntrol). En general, la bas per la giüsta seleziun di dispusitif eletrich a valvul l’è la seguent:
Coppi de funziunamentLa coppi de funziunament l’è el parameter principal per la seleziun del dispusitif eletrich de la valvula e la coppi de uscita del dispusitif eletrich duvaria vèss 1,2~1,5 volt de la coppi de funziunament de la valvula.
G’he sun dü strütür principai de la macchina per fär funziunar el dispusitif eletrich de la valvula de spinta: una l’è minga dotada de un disc de spinta e la produss diretament una torsion; L’olter l’è cunfigurar una placa de spinta e la coppia de uscita l’è cunvertida en spinta de uscita travers del dado del stel in de la placa de spinta.
El nümer de gir de rotaziun del albero de uscita del dispusitif eletrich de la valvula l’è ligà al diameter nominal de la valvula, al pas del stel e al nümer de fil, che duvarian vèss calculà segond M=H/ZS (M l’è el nümer total de rotaziun che el dispusitif eletrich duvaria sudisfar, S l’è el pas de th trasmisiun del stel de la valvula, e Z l’è el nümer de cò filetà delvalvolagamb).
Se el grand diameter del stel cunsentì del dispusitif eletrich pœu no passà travers el stel de la valvula dotada, pœu no vèss montà en una valvula eletrich. Donca, el diameter interno del fust de uscita cav del atuatur g’ha de vèss magiur del diameter esterno del stel de la valvula a barra averta. Per la valvula a barra scüra in de la valvula rotativa parzial e in de la valvula multigir, anca se el prublema de passagg del diameter del stel de la valvula l’è minga cunsiderà, el diameter del stel de la valvula e la dimensiun de la portachiavi g’han de vèss cumpletament cunsiderà anca quand se seleziuna, inscì che pœu funziunar nurmalment dopu el muntagg.
Se la velocità de apertura e de sarada de la valvula de velocità de uscita l’è trop veloce, l’è facil produr un martel d’aqua. Donca, la velocità de apertura e de chiusura giüsta g’ha de vèss seleziunada en bas al diferent cundiziun de üs.
I atuatur di valvul g’han i propri requisit speciai, cioè g’han de vèss en grà de definì la coppia o i forzi asiai. Solitamentvalvolai atuatur duperan accoppi che limitan la coppia. Quand che se determina la dimensiun del dispusitif eletric, se determina anca la sò coppia de cuntrol. En general en funziunament en un mument predeterminà, el mutur l’è minga soracàrica. Però, se se verifican i situaziun seguent, pœu purtà a un suracarich: prima, la tensiun de alimentaziun l’è basa e se pœu minga ottener la coppia necesaria, inscì el mutur ferma de rodar; el segond l’è regulà per sbagli el mecanism de limitaziun de la coppia per renderlo magiur de la coppia de fermada, cunt el resultà de una coppia tropp granda cuntinua e de fermar el mutur; el terz l’è l’üs intermittent e l’accumulo de calor generà süpera el valur de aument de la temperadüra ammess del mutur; Quart, el circuit del mecanism de limitaziun de la coppia falliss per quai motif, che rend la coppia tropp grand; Quint, la temperadüra ambient l’è trop volta, che reduss la capacità de calor del mutur.
In del pasà, el metud per pruteger el mutur l’era chel de duperà fusibil, relè de suracurrent, relè termich, termostat, ecc., ma chesti metud g’han i luur vantagg e svantagg. G’he no un metud de pruteziun afidabil per i apparecchiatur a carich variabil cuma i dispusitif eletrich. Donca, g’han de vèss adutà vari cumbinaziun, che pœden vèss sintetizà en dü tip: una l’è giudicar l’aument o la diminuziun de la curent d’entrada del mutur; El segond l’è giudicar la situaziun de riscaldament del mutur stess. En tüt i dü cas, en tüt i dü mod tegn cunt del margin de temp de la capacità de calor del mutur.
En general, el metud de pruteziun de bas del suracarich l’è: pruteziun cuntra el suracarich per un funziunament continuo o un funziunament a jog del mutur, duperand un termostat; Per la pruteziun del rotor de stall del mutur, l’è adutà el relè termich; Per incident de curtcircuit se duperan fusibil o relè de soracurrent.
Seduto püsee resistentvalvole a farfalla,valvula de chiusura, valvola de ritornodetai, pœdet cuntattà cun noi travers whatsapp o E-mail.
Temp de pubblicaziun: 26 november 2024
