Classificaziun e principi de funziunament del interruttur de fin de la valvula
giugnth, 2023
Valvola TWS de Tianjin, Cina
Parole chiave:Interruttor de fin mecanich; Interruttor de limit de prossimità
1. Interruttor de fin mecanich
De solet, chestu tip de interruttur l’è duperà per limitar la posiziun o la cursa del muviment mecanich, inscì che la macchina en muviment pœu fermars automaticamente, muviment invers, muviment a velocità variabil o muviment alternant automatich segond una certa posiziun o cursa. L’è furmà de una testa operativa, de un sistèm de cuntatt e de un custodia. Dividü en aziun diretta (buttun), rullament (rotatif), microaziun e cumbinaziun.
Interruttor de limit a aziun diretta: el principi de aziun l’è simil a chel del pulsant, la diferenza l’è che l’un l’è manual e l’olter l’è scontrà cunt el paraurti de la part mòbil. Quand el blocch de impatt sü la part mòbil esterna preme el pulsant per fà mœver el cuntatt, quand la part mòbil se ne va, el cuntatt se ripristina automaticamente sotta l’aziun de la molla.
Interruttor de limit rullant: Quand el ferr de fermada (blocch de sconter) de la macchina en muviment l’è pressà sül rudèl del interruttur de limit, la barra de trasmissiun gira insema al albero rotant, inscì che la camma spingh el blocch de scurt, e quand el blocch de scunt colpiss una certa posiziun, spincc el micro muviment rapidament L’interruttur funziuna. Quand el ferr de arresto sul rull l’è g’havà via, la molla de ritorn ripristina l’interruttur de spostament. Chestu l’è un interruttur de limit de recuper automatich a una rœuda. E l’interruttur de spostament rotatif a dü rœud pœu no recuperar automaticamente, e quand che se basa sü la macchina en muviment per mœvess en direziun oposta, el tapp de ferr se sbat cunt un olter rudèl per restaural.
Un microinterruttur l’è un interruttur a presiun aziunà de presiun. El sò principi de funziunament l’è che la forza mecanich esterna agiss sü la canna d’aziun travers l’element de trasmisiun (premer pin, pulsant, leva, rudèl, ecc.), e dopu che l’energia l’è accumulada al punt critich, se genera un’aziun istantanea, inscì che el cuntatt muviment a la fin de la canna d’aziun sun cunness rapidament o el cuntat fiss del disc. Quand la forza sül element de trasmissiun l’è levada, la canna de aziun produss una forza de aziun inversa e quand la cursa inversa del element de trasmissiun riva al punt critich del aziun de la canna, l’aziun inversa l’è cumpletada istantaneament. La distanza de cuntat del microinterruttur l’è piscinina, la cursa d’aziun l’è cuurta, la forza de presiun l’è piscinina e l’on-off l’è rapid. La velocità d’aziun del sò cuntat en muviment g’ha nient a che far cun la velocità d’aziun del element de trasmisiun. El tip de bas de microinterruttur l’è el tip push pin, che pœu vèss derivà del tip de buttun a cursa curta, tip de buttun grand corsa, tip de buttun extra grand, tip de buttun a rull, tip de rudèl a canna, tip de rudèl a leva, tip de bras cuurt, tip de bras luungh ecc.
L’interruttur de limit de la valvula mecanich de solet aduta el microinterruttur del cuntatt passif e la furma del interruttur pœu vèss dividuda en: SPDT a doppi lancio a un pol, SPST a lancio singul a pol, DPDT a doppi lancio a dopi pol.
2. Interruttor de limit de prossimità
L’interruttur de prossimità, famus anca cuma interruttur de spostament senza cuntatt, pœu minga sultant sostituir l’interruttur de spostament cun cuntat per cumpletar el cuntrol de spostament e la pruteziun limit, ma vèss duperà anca per el cuntegg volt, la misuraziun de la velocità, el cuntrol del livel del liquid, el rilevament di dimensiun de la part, la cunnession automatich di procedur de lavuraziun attesa. Perché g’ha i carateristich de scatenante senza cuntatt, velocità d’aziun rapida, aziun denter di distanz de rilevament diferent, segnal stabil e senza impuls, lavurà stabil e afidabil, lunga vida, volta precisiun de posizionament ripetù e adatabilità a di sit de lavurà dificil, cuma test de plastica, macchine de stampa, ecc.
I interruttur de prossimità sun dividù segond el principi de funziunament: principalment tip de oscillaziun a volta frequenza, tip Hall, tip ultrasonich, tip capacitif, tip bobina diferenzial, tip magnet permanent, ecc. Tip magnet permanent: dupera la forza de aspiraziun del magnet permanent per guidar l’interruttur del segnal de canna.
Tip de bobina diferenzial: dupera la curent a vortici e el cambiament del camp magnetich generà quand l’uget rilevà se avvicina e funziuna a travers de la diferenza intra la bobina de rilevament e la bobina de cunfront. Interruttur de prossimità capacitif: l’è principalment cumpost de un oscillatur capacitif e de un circuit eletronich. La sò capacità se truva sül interfacia de rilevament. Quand un uget se avvicina, oscilla a causa del cambiament del sò valur de capacità de accoppi, generand inscì un’oscillaziun o fermand l’oscillaziun per generà un segnal de output. semper püsee cambiament. Interruttur de prossimità Hall: funziuna cunvertend segnai magnetich en uscita de segnal eletrich e sò uscita g’ha una funziun de conservaziun de la memoria. El dispusitif interna sensibil al magnetich l’è sensibil sultant al camp magnetich perpendicular a la facia final del sensur. Quand el pol magnetich S l’è rivolt al interruttur de prossimità, l’uscita del interruttur de prossimità g’ha un salt pusitif e l’uscita l’è volta. Se el pol magnetich N l’è rivolt al interruttur de prossimità, l’output l’è bas. nivell.
Interruttur de prossimità ultrasonich: l’è principalment cumpost de sensur en ceràmica piezoeletrich, dispusitif eletronich per trasmett onde ultrasonich e ricef onde rifletü e interruttur a pont cuntrulà del prugrama per regular l’interval de rilevament. L’è adatt per rilevar uget che pœden no o pœden no vèss tucà. La sœ fonzion de controll ‘l é minga turbada de fator coma ‘l son, l’eletricitaa e la lux. L’ubietif de rilevament pœu vèss un uget en stato solido, liquid o en polvar, purché pœu rifleter onde ultrasonich.
Interruttur de prossimità de oscillaziun a volta frequenza: l’è ativaa del metal, principalment cumpost de tri part: oscillatur a volta frequenza, circuito integrà o amplificatur a transistor e dispusitif de uscita. El sò principi de funziunament l’è: la bobina del oscillatur genera un camp magnetich alternà sü la superfiss ativa del interruttur, quand un uget de metal se avvicina a la superfiss ativa, la curent a vortice generada denter del uget de metal assorbirà l’energia del oscillatur, fasend fermà la vibraziun del oscillatur. I dü segnai de oscillaziun e de fermada di vibraziun del oscillatur sun trasfurmà en segnai de commutaziun binari dopu vèss furmà e amplificà e i segnai de cuntrol de commutaziun sun uscià.
L’interruttur de limit de la valvula a induziun magnetich de solet aduta l’interruttur de prossimità a induziun eletromagnetich del cuntatt passif e la furma del interruttur pœu vèss dividuda en: SPDT a doppi lancio a un pol, SPSr a lancio singul a un pol, ma nissun DPDT a doppi lancio a doppi pol. L’induziun magnetich l’è de solet divisa en 2 fil nurmalment avert o nurmalment sarà e el 3 fil l’è simil al SPDT a doppi lancio a un pol, senza nurmalment avert e nurmalment sarà.
La valvula de sigillatura d'aqua Tianjin Tangguspecializad invalvola a farfalla, Valvola de chiusura, Valvula de ritorn, Filtro Y, Valvula de bilanciament, etc.
Temp de pubblicaziun: 17-giugn-2023
